"L'Hispanic Society of NY a ulls d'un valencià", per Francisco Enrique Rico

Hi han moltes formes de viajar; turisme cultural, gastronòmic, deportiu, de naturalea... En este cas, i com últimament tot lo que es relaciona en la meua terra pareix que siga roïn, volia enfocar esta visita cultural des de’ls ulls d'un valencià, i trobar coses positives, per a que la gent de la Comunitat Valenciana, d'a on yo soc natural, se’n puga alegrar.

Lo primer que et trobes al creuar la valla d'entrada a l'Hispanic Society of America de Nova York (623 West 155th st) és un ample pati. A la dreta n'hi ha una estàtua eqüestre del Cit, escoltada per dos relleus de Boabdil i el Quixot. A l'esquerra, a on es troba la porta principal, es pot llegir en la part alta de l'edifici, una gran cantitat de noms relacionats en la cultura espanyola; Cervantes, Greco, Columbus, Murillo o Lope de Vega, pero lo que em va cridar molt l'atenció és que en el primer lloc d'eixa llista apareix Jaime 1 (sic), monarca que mos va establir com a Regne diferenciat dins de la Corona d'Aragó ademés d'ofrenar als valencians en uns Furs que respectaven els usos i costums de les nostres terres i que ell mateix va jurar davant de les Corts del Regne de Valéncia el 7 d'abril de 1261.

L'exposició està distribuida en cinc sales, dos grans i tres més chicotetes. De les dos sales grans, una d'elles (Sala Bancaja) està dedicada per complet a Joaquín Sorolla (1863-1923), ilustre pintor valencià famós pel magnífic tractament de la llum en les seues obres. La sala va ser remodelada fa uns quants anys per a acomodar la colecció de catorze pintures "Visió d'Espanya". Si el visitant es coloca en el centre d'eixa sala, pot contemplar una per una, totes les obres de les que consta eixa maravellosa colecció d'escenes quotidianes de principis del sigle XX de moltes parts d'Espanya; Sevilla, Ayamonte, Extremadura, Guipúscoa, Navarra, Catalunya, Aragó, Galícia... De totes elles, són per a nosatros especialment importants les imàgens dedicades a Elig (El Palmeral, 1918-1919) i a Valéncia (Les Grupes, 1916), image esta última a on apareixen dos Reals Senyeres coronades de la Ciutat i Regne de Valéncia.

Durant el recorregut per la planta de dalt de l'atra sala important, encara podrem gojar de dos obres més del nostre pintor més internacional, com són "Traent el barco" (1903) i "Idili en el mar" (1908), acompanyades per obres de Goya, Zurbarán o El Greco. En la mateixa secció trobem atres dos obres dedicades a llocs valencians, com són "Senyoretes de Burriana" (d'Hermenegildo Anglada Camarasa, pintat abans de 1911) i "Calvari en Sagunt" (de Santiago Rusiñol Prats, 1901). En la planta de baix, destaca un retrat de la Duquesa d'Alba. Ademés, i fora del recorregut obert al públic, cal mencionar que totes les obres que n'hi han dins de la biblioteca de l'Hispanic Society són també de Sorolla.

De les tres sales menors, cal destacar les dos dedicades a la ceràmica espanyola i iberoamericana. Sense cap dubte, la regió més representada en les dos sales es la valenciana ya que més de la mitat de les peces expostes (gerrons, fonts, plats, figuretes, socarrats, busts...) són de Valéncia, l'Alcora, Manises i fins i tot de Paterna. Algunes atres, davant de la dificultat de saber-se el lloc d'orige, estan catalogades baix un doble orige possible, com per eixemple, "provincia de Valéncia o Tarragona" o en el cas dels "socarrats" (1500-1550), Regió de Valéncia.

Pero sense cap dubte, les joyes més importants que un valencià pot trobar en l'Hispanic Society estan amagades al públic i inventariades en la biblioteca. Allí estan depositades per al seu estudi professional i a l'alcanç de molts pocs, incunables de la nostra lliteratura com la traducció de 1500 del "Vita Christi" feta per Joan Roiç de Corella, el "Aureum opus regalium priuilegiorum ciutatis et regni Valentie" de 1515, el "Furi Regni Valentiæ" de 1547, els "Furs de Valéncia" de 1482, els originals de 1490 i 1497 del "Tirant lo Blanch", edicions impreses en Valéncia i Barcelona respectivament, escrites les dos en llengua valenciana (les dos magníficament conservades) o l'única fulla que queda de la primera Biblia impresa en Espanya en una llengua distinta del llatí i tercera del món escrita en una llengua moderna, de 1477-1478, i traduïda a llengua valenciana pel Reverent Bonifaci Ferrer, doctor en dret i sacra teologia i germà de Sant Vicent Ferrer. Quant en l'any 1498 l'Inquisició va declarar que soles reconeixia l'autoritat de la Biblia "Vulgata" (escrita en llatí), es van cremar tots els eixemplars i només en va quedar u, conservat en Estocolmo, pero un incendi en l'any 1697 va destruir completament l'incunable, salvant-se únicament esta fulla.

Gràcies a l'existència d'este document, es pot vore en quina mala fe poden aplegar a actuar algunes persones mogudes qui sap per quins motius, com per eixemple Manuel Sanchís Guarner qui, en l'artícul que va escriure per a la Revista Valenciana de Filologia en 1959, va eliminar la menció específica que figura en el colofó d'esta Biblia Valenciana "...de lengua latina en la nostra valenciana...", com va destapar la filòloga Teresa Puerto Ferré.

En la mateixa caixa a on está guardat l'original, n'hi han dos còpies facsímils de gran calitat que segons em va contar el conservador de la biblioteca, es van realisar en motiu de la cessió temporal de l'original a Alacant a on es va poder contemplar durant l'exposició "Las edades del hombre". Tindre la possibilitat d'estar davant d'estes obres mestres de la lliteratura valenciana és, probablement, u dels grans honors que qualsevol fill de Valéncia pot tindre a lo llarc de la seua vida. I si la visita a l'Hispanic Society de Nova York deixa temps per a més, són molt recomanables dos visites més, a l'Iglesia de Sant Vicent Ferrer (cantó de la Lexington Avenue en la East 66th Street) que conserva una escultura del Sant escoltada durant tot l'any per una Real Senyera valenciana, aixina com al Socarrat Paella Bar (socarratrestaurants.com), a on es poden tastar les millors paelles i arrossos de tot Manhattan, ya que no tot en esta vida és cultura, sobretot si eres valencià.

Fco. Enrique Rico Martínez, membre de Círcul Cívic - Juny 2014